La proposta inicial consistia en crear una obra que produí frustració en l'espectador, que no agradés, que difícilment es pogués catalogar com a 'art'. D'aquí sorgeix la idea d'una instal·lació consistent en una sala de museu, galeria o espai d'art (en aquest context) que tingui sempre prohibida l'entrada per alguna raó (obres, neteja, etc) o sense motiu justificat (tan sols la típica cinta vermella i blanca). Aquests elements (cartells de 'en obres', cintes) formen part de la instal·lació. Busca que la gent es posi furiosa perquè hi ha una sala del museu que desitgen veure però on mai poden entrar perquè sempre, SEMPRE està en obres/ acabada de fregar/ no disponible.
Desenvolupant aquesta idea apareixen un seguit de variants que, si bé no es cenyeixen del tot al propòsit inicial sinó que reivindiquen l'absurd, hi tenen un gran punt en comú: desafien el públic. El fan anar més enllà, qüestionar les normes; l'inciten a atrevir-se a trencar-les per veure que, algunes vegades, són totalment prescindibles.
En són exemples l'espai d'art que té al costat de cada obra exposada la màquina de 'su turno', on has d'esperar el teu torn per poder mirar-la, la galeria amb el cartell de 'precacució! No entrar!' a sobe de totes i cada una de les seves portes, de manera que si obeïssis no podries entrar enlloc, i el museu on imperatives línies vermelles pintades a terra et mostren des de quina distància has de contemplar l'obra a la qual pertanyen (per més inri, que totes les obres fossin la mateixa i la distància estipulada per cadascuna fos diferent).
Sintetitzant, un conjunt d'instal·lacions concebudes per reptar l'espectador a transgredir la llei en l'institucional i respectable espaien què es troba tot recordant-li el valor de l'art com a joc i obrint-li la ment a altres possibilitats més enllà del característic respecte distant, buscant una reacció i creant opinió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada